Tècnica

L'espectrometria de masses (MS, mass spectrometry) es basa en la ionització dels components de la mostra i en la posterior separació dels ions obtinguts en funció de la seva relació massa/càrrega. Els ions són transportats mitjançant camps elèctrics i canals de buit fins a l'analitzador de masses. En els instruments de què disposa actualment la nostra Unitat la ionització es fa:

a) modulant el pH de la fase mòbil i amb l'ajut de camps elèctrics

b) aplicant temperatura prou alta, de manera que la fase mòbil es pirolitza parcialment i en resulten fragments iònics i radicalaris amb càrrega neta, que, accelerats per un camp elèctric, impacten sobre les molècules de la mostra i la ionitzen (sistema anomenat ionització química a pressió atmosfèrica)

c) per impacte d'un feix d'electrons que arrenquen electrons de la molècula que s'estudia i a més la fragmenten, de manera que en resulta una mescla de fragments sense càrrega, amb càrrega positiva i amb càrrega negativa; els ions positius són els que s'estudien normalment i l'empremta obtinguda es compara amb bancs de dades per identificar la molècula problema

L'acoblament d'un espectròmetre de masses com a detector a un cromatògraf de líquids »» o a un cromatògraf de gasos »» permet la realització d'una amplíssima varietat d'anàlisis per HPLC-MS i GC-MS, respectivament.

Actualment, l'espectrometria de masses és, en molts casos, el mètode més sensible d'anàlisi molecular, que aporta, a més, informació sobre la massa i l'estructura de la molècula estudiada.